 |
Tot Sants (1 de novembre)
Tots sants és una festa que se celebra
el dia 1 de novembre. Aquesta festivitat és
una de les més antigues en el món cristià.
En aquest dia se sol fer una missa en honor als morts i després,
anar al cementiri a dur flors als difunts.
|
Halloween (31 d'octubre)
El mot Halloween fa referència a la festivitat
tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que tan
ràpidament s'han estès per tot el món i, en
especial, pels països hispanoparlants. |
|

"Tracte o entremaliadura?" |
Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31
d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia
amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i
anglosaxons. En aquella època, s'encenien grans fogueres
sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. També
es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues
cases, acompanyades de bruixes i esperits.
Amb l'arribada del Cristianisme s'establí el primer dia
de Novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre
es convertí en All Saints Eve (vigília del Dia de
Tots Sants). Aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows
Eve, d'on va sortir la paraula Halloween. Hallow és un mot
que en anglès antic significa sant o sagrat, i que prové,
juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag.
Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs
infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units
en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició es va
començar a estendre per la resta del món. Per això
de vegades es pensa que és una festa originària dels
Estats Units.
|
La Castanyada
La Castanyada és una festa popular de
Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que
darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta
diada, o a altres dies propers. Com el halloween dels països anglosaxons,
prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat
en què es mengen castanyes, panellets,
moniatos i fruita confitada. La
beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell.
Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres
venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment envoltes
en paper de diari. En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters
organitzaven rifes de panellets i fruita confitada. Sembla que el
costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del
fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts,
es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents
ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats
consumien aquests aliments per no defallir. Se sol representar amb
la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra
d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes
per a la venda al carrer. Hom recorda que anys enrere en alguns
pobles de Catalunya s'acostumava a buidar carabasses o pebrots i
se'ls guarnia amb una espelma encesa en el seu interior. Es col·locaven
llocs no gaire il·luminats on se sabia que hi passava gent la nit
de Tots Sants, per a esporuguir-los, especialment a la canalla.
És una pràctica que s'ha perdut. |
|
| |
|
|
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org» |