| | | |

Medi ambient

Recursos

Menú de l'espai

Camps electromagnètics

La Gerència del Medi Ambient disposa, des de l'any 1997, d'un aparell per mesurar el camp magnètic i el camp elèctric generats per les línies elèctriques, i des de l'any 2002, de 2 aparells de mesura del camp elèctric (o la densitat de potència) generat per les freqüències de radiocomunicació o telefonia móbil. Amb aquests aparells, i a petició dels ajuntaments, es mesuren els nivells dels camps en llocs concrets del territori amb l'objectiu de determinar si superen o s'acosten als nivells màxims recomanats per la normativa i els organismes internacionals.

L'espectre electromagnètic

Les radiacions electromagnètiques es poden classificar en tres grans grups: els camps electromagnètics, les radiacions òptiques (infraroig, visible i ultravioleta) i les radiacions ionitzants.

Totes les radiacions es poden caracteritzar per qualsevol d'aquestes tres mesures: longitut d'ona (l), freqüència (f) o energia (E). Generalment, les radiacions ionitzants es caracteritzen per la seva energia (mesurada en electron-volts, eV), les radiacions òptiques es caracteritzen per la seva longitud d'ona (mesurada en nanòmetres, nm) i els camps electromagnètics es caracteritzen per la seva freqüència (mesurada en hertzs, Hz). A mesura que augmentem la freqüència de l'ona, disminueix la seva longitud i augmenta la seva energia.

Els camps electromagnètics comprenen les radiacions no ionitzants de freqüències entre 0 Hz i 300 GHz. Dins d'aquest ampli espectre ens trobem des dels camps generats per les línies elèctriques de f= 50 Hz (o f= 60 Hz a USA i Japó), fins a la radiofreqüència i els microones, amb freqüències de fins 300 GHz.

Unitats més freqüents

Freqüència (f)
cicles/segon, Hertz (1 Hz = 1 C/s)
Camp elèctric (E)
Volt/metre (V/m)
Camp magnètic o inducció magnètica(B)
Tesla (T), Gauss (10.000 G = 1 T)
Intensitat de camp magnètic (H)
Ampers/metre (A/m)
Densitat de potència (S)
Wats/m , (W/m ), (1 mW/cm = 10 W/m

Prefixes més freqüents

  • G (giga) = 10
  • M (mega) = 10
  • K (kilo) = 10
  • m (mil·li) = 10 -3
  • µ (micro) = 10 -6
  • n (nano) = 10 -9

Les línies elèctriques

Tota càrrega elèctrica genera un camp elèctric (E), i tota càrrega elèctrica en moviment un camp magnètic (B).

En la nostra vida quotidiana, estem envoltats generalment d'instal·lacions elèctriques, i cadascuna d'elles, al seu voltant, genera un camp elèctric i un camp magnètic. Hi ha línies d'alta tensió, transformadors, línies de distribució de baixa tensió, aparells domèstics (forn, planxa, assecador, rentadora, etc.).

Atès que la longitud d'ona associada a una línia elèctrica (f=50 Hz a tota Europa) és d'uns 6.000 Km, a l'hora de fer les mesures dels camps ens trobem sempre a menys de 3 vegades la longitud d'ona (camp proper); aquest fet provoca que no existeixi una relació fixa entre el camp elèctric i el camp magnètic.

Els valors límit a les freqüències de les línies elèctriques s'han establert per evitar efectes a curt termini sobre les funcions del sistema nerviós

Segons la legislació vigent a Catalunya i les recomanacions internacionals, els nivells de referència per una freqüència de 50 Hz pel públic en general són: 5.000 V/m pel camp elèctric i 100 µT pel camp magnètic. Atès que el camp magnètic generat per una línia elèctrica és proporcional a la intensitat de corrent que hi circula a cada instant, es poden observar variacions significatives en funció del dia i l'hora que es mesuri.

Reflexions dels treballs realitzats fins ara

  • Totes les mesures efectuades es troben per sota dels nivells de referència recomanats pels diferents organismes internacionals pel públic en general. Es considera que en indrets d'accés al públic és molt difícil que es puguin superar mai aquests valors de referència.
  • El camp magnètic és molt permeable a les construccions, no així el camp elèctric que pot quedar molt atenuat pels materials constructius com poden ser parets i el terra d'un edifici o fins i tot en zones properes a una tanca metèl·lica.
  • En habitatges, els valors de camp magnètic més elevats s'han trobat en aquells casos en que l'habitatge es troba just al costat, paret amb paret, d'un centre de transformació. En aquestes situacions ens trobem en espais concrets de l'habitatge amb valors força superiors als habituals, tot i que disminueixen ràpidament quan ens allunyem del punt més crític. Es poden trobar diferències de 2 o 3 ordres de magnitud dins un mateix habitatge, per exemple de 5 µT a 0,05 µT.
  • Els habitatges propers a les línies de transport d'alta tensió 380 kV i 220 kV els valors màxims mesurats són generalment inferiors respecte el cas anterior però es mantenen més constants en tot l'habitatge. Per exemple, ens podem trobar valors entre 0,2 µT a 0,1 µT dins un mateix habitatge. Just a sota les línies d'alta tensió podem trobar valors de 5 µT.

Recomanacions generals

Al mantenir-se algunes incerteses, que el coneixement futur potser aclarirà, es recomana evitar les exposicions innecessàries. Per precaució i cautela, i a l'espera de tenir més evidències científiques especialment dels suposats efectes a llarg termini, podem donar les següents recomanacions generals:

  • Quan es projectin noves instal·lacions cal implementar-se solucions tècniques que ofereixin una menor exposició a camps magnètics, sempre i quan aquestes solucions no comportin grans inconvenients o despeses elevades.
  • Quan els nivells d'exposició excedeixin els nivells normals en desenes de vegades, s'han d'exercir les accions necessàries per disminuir l'exposició, sempre que es pugui fer a un cost raonable.
  • S'ha d'evitar construir noves edificacions a prop de línies d'alta tensió i transformadors en contigüitat amb indrets habitables permanentment.

Es considera necessari dedicar més recursos per seguir investigant i per poder establir, si cal en el futur, uns nivells de referència basats en els efectes a llarg termini.

La telefonia mòbil

En els darrers anys, les instal·lacions de radiocomunicació s'han desenvolupat de manera espectacular. Actualment, l'ús del telèfon mòbil s'ha extès per tot el territori i és emprat per la majoria de la població.

Els valors límit de referència a les freqüències de la telefonia mòbil s'han establert per evitar l'escalfament excessiu del cos i dels teixits.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que tenint en compte els molt baixos nivells d'exposició i els resultats d'investigacions reunits fins ara, no hi ha cap prova científica convincent de què les dèbils senyals de radiofreqüència (RF) procedents d'estacions base i les xarxes sense fils tinguin efectes adversos en la salut

Tot i que res fa pensar que l'exposició a camps de RF d'estacions de base i xarxes sense fils tinguin efecte sobre la salut, la OMS segueix fomentant les investigacions per determinar si l'exposició a la major RF dels telèfons mòbils pot repercutir sobre la salut.

Atès que les longituds d'ona associades a les freqüències de telefonia mòbil (entre 900 MHz i 2.200 MHz) són inferiors a 0,5 m., a l'hora de fer les mesures de camp ens trobem habitualment i respecte l'emissor a més de 3 vegades d'una longitud d'ona, és a dir, al camp llunyà. Aquest fet fa que existeixi les següents relacions entre la intensitat de camp magnètic (H) i el camp elèctric (E) i la densitat de potència (S), i per tant, només sigui necessari mesurar un dels tres paràmetres (a 19 d'octubre de 2009):

  • H = E/377
  • S = E 2 /377

    • Les instal·lacions de telefonia mòbil estan subjectes al Decret 148/2001 de la Generalitat de Catalunya i al Reial Decret 1066/2001 de l'Estat, han de disposar de la llicència municipal i d'una certificació tècnica que asseguri el compliment de la llegislació vigent.

    La Diputació de Barcelona ha redactat un model d'ordenança municipal reguladora d'activitats i instal·lacions de radiocomunicació (2002), que regula el procediment administratiu i estableix criteris per l'impacte visual de les instal·lacions.

    Normativa

    • Recomanació del Consell de Ministres de sanitat de la Unió Europea, de 12 de juliol de 1999, relativa a l'exposició del públic en general a camps electromagnétics. (DOCE-L núm. 199, de 30.07.1999). Aquestes recomanacions van ser posteriorment incloses en l'ordenament espanyol en el
    • Decret 148/2001, de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia móbil i altres instal·lacions de radiocomunicació, de la Generalitat de Catalunya. Publicat al DOGC núm. 3404, de 07.06.2001.
      Aquest decret estableix els procediments i la informació que han de facilitar els operadors per la legalització de les seves instal·lacions a Catalunya d'acord amb la Llei 3/1998 de la intervenció integral de l'administració ambiental. També fixa uns nivells de referència i unes distàncies de protecció [en format pdf, 12,61 Kb] . Cal remarcar que les distàncies de protecció són superiors a la distància necessària per obtenir els nivells de referència.
    • Reial Decret, 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària enfront a emissions radioelèctriques. Publicat al BOE, núm. 234, de 29.09.2001.
      Els nivells de referència i unes distàncies de protecció [en format pdf, 12,61 Kb] recollits en aquest Reial Decret són els mateixos que els adoptats per la Unió Europea en la Recomanació del Consell de 12 de juliol de 1999 relativa a l'exposició del públic en general a camps electromagnètics de 0 Hz a 300 GHz. Recomanació publicada al DOCE-L núm. 199, de 30.07.1999. En els nivells de referència i unes distàncies de protecció [en format pdf, 12,61 Kb] s'indiquen també les restriccions bàsiques adoptades en ambdós normatives.
    • Ordre CTE/23/2002, d'11 de gener, per la qual s'estableixen condicions per la presentació de determinats estudis i certificacions per operadors de serveis de radiocomunicacions. (BOE núm. 11, de 12.01.2002).
    • Ordenança tipus de la Diputació. Desenvolupa el Decret de la Generalitat.
      BOPB núm. 32, de 06.02.2002 : adreçada a municipis que hagin adoptat l'ordenança tipus reguladora de la intervenció integral de l'administració municipal en les activitats i instal·lacions.
      BOPB núm. 125, de 25.05.2002 : adreçada a municipis que NO l'hagin adoptat.

    Enllaços

    Notes tècniques de l'OMS:

    Estadístiques de les mesures realitzades entre l'any 1997 i l'any 2009.

    Accessibilitat | Ajuda | Avís legal | Contacte

    Diputació de Barcelona. Rambla de Catalunya, 126. 08008 Barcelona Tel. 934 022 222