Aquesta exposició mostra com la globalització i les comunicacions no són un fenomen exclusiu de la nostra època. Milers d'anys enrere ja s'establien relacions socials i econòmiques entre les diferents comunitats i territoris que permetien la transmissió d'informació necessària i que els grups humans disposessin de nous estris i matèries primeres que fins llavors desconeixien. Actualment les comunicacions han evolucionat però segueixen les xarxes de relacions entre persones. La mostra es complementa amb una reflexió sobre com són i com s'articulen les xarxes a la nostra societat.
L'exposició s'estructura en cinc àmbits:
Avui dia tot sembla interconnectat planetàriament: internet permet comunicacions instantànies amb qualsevol punt del planeta, les xarxes de transport porten mercaderies, energia, i legions de turistes d'un lloc a altre, els telèfon mòbils són omnipresents...
La forma de representar aquesta complexa activitat humana és mitjançant xarxes, la metàfora del nostre temps.
De l'existència de grans circulacions de materials, idees i persones en tenim proves per a tot el planeta i per a totes les èpoques.
Estar connectat i formar part d'un entramat de connexions és intrínsec a la natura humana, perquè som animals socials. Les xarxes socials són el canemàs invisible que determina els moviments de béns i de persones.
Ja des de la prehistòria, l'arqueologia ha detectat l'existència de xarxes de contactes, especialment a partir del neolític mig (fa uns 6.000 anys). A Catalunya en aquesta època s'identifiquen circulacions de matèries, objectes, noves tecnologies i idees amb una intensitat i dimensió no observada per èpoques anteriors. Troballes de materials produïts en indrets llunyans o molt llunyans donen compte d'aquestes xarxes de relacions. Es coneix la circulació d'objectes i la transmissió d'informació i difusió d'idees que van permetre afermar el nou sistema de vida basat en la producció d'aliments, és a dir, en l'agricultura i la ramaderia.
El neolític és el període de la prehistòria durant el qual els grups humans van adoptar la agricultura i la ramaderia com a forma de subsistència. La domesticació de plantes i animals es va produir per primer cop al Pròxim Orient fa 10.000 anys i va arribar a occident del Mediterrani fa uns 7.500 anys. Va ser una innovació determinant, probablement la més gran transformació territorial produïda per la humanitat per la seva transcendència posterior.
Actualment el món s'ha fet petit. Els humans hi hem teixit tal quantitat de xarxes de relacions que un fet ocorregut en una part del món té efectes sobre la terra sencera (per exemple, la crisi financera dels EEUU ha esdevingut una crisi econòmica que està afectant a tot el món).
Mirem el present per entendre el passat. Estudiem com funcionen les xarxes en la nostra societat per entendre com devien funcionar a la prehistòria. Comparant la prehistòria amb l'actualitat detectem mecanismes anàlegs, per bé que a una escala territorial i una dimensió social i econòmica molt diferents.
Accessibilitat | Ajuda | Avís legal | Contacte
Diputació de Barcelona. Rambla de Catalunya, 126. 08008 Barcelona Tel. 934 022 222