Rutes a peu

El dolmen de Pedra Gentil (SL C-71)

Longitud: 5.000 m

Durada: 2 hores i 15 minuts

Dificultat: excursió agradable i suau per camins i pistes ben indicades. L'itinerari és senyalitzat amb fites de fusta, amb dues franges blanca y verda.

Recomanacions: cal portar calçat adequat, aigua i binocles. L'itinerari és exclusiu per a vianants. Cal mantenir la tranquil·litat de l'entorn, respectar els conreus i la propietat privada i no llençar deixalles de cap mena.

Emergències: 112

---

Inici de l'itinerari. Tram 105 m 3 min

Trobem el senyal d'inici al final del carrer Montseny, passat el pont de la riera de Vallgorguina. Tot seguit, enfilem el camí que voreja, per l'esquerra, el pla del Forn.

Veure mapa de l'inici de l'itinerari

El pla del Forn. Tram 2.065 m 59 min

Aquest pla de conreu, abans horta de regadiu, és ocupat en gran part per vivers d'arbres ornamentals i, prop de la riera, per plantacions de plàtans i pollancres. Amagada entre els plàtans, vora el camí, raja la font del Forn. Una mica més enllà, es pot contemplar un àlber centenari de reflexos argentats.

Passat l'àlber, voregem la plataneda i seguim paral·lels a la riera. Tot just travessat el sot de Can Sumana, prenem el primer trencall a l'esquerra, camí que més amunt es fa costerut però ufanós de vegetació pels avellaners i els castanyers que l'envolten. Un corriol fressat a l'esquerra ens indica la font d'en Nel, bell paratge de quietud i remors sota la verdor transparent del fullam.

Seguim pel camí que, fent giragonses, ressegueix el flanc de la muntanya en un suau ascens. Després de passar per un coll carener, davallem fins al replà del Suro d'en Duran. Ocult entre pins i alzines, aquest suro majestuós i gegantí deixa entreveure el treball dels peladors al llarg dels anys. Quan arribem a la pista forestal, a la dreta veiem el turó del Dolmen.

El dolmen de Pedra Gentil. Tram 750 m 17 min

Els megàlits –paraula d'origen grec que significa "pedra gran"- són monuments construïts entre els mil·lennis IV i II abans de la nostra era que van tenir com a funció bàsica la funerària.

De megàlits, n'hi ha de diversos tipus. Pedra Gentil correspon al que s'anomena cambra simple. La seva existència s'estableix al període calcolític, fa uns quatre mil anys. La singularitat de la construcció megalítica de Pedra Gentil ha motivat que la seva imatge hagi estat àmpliament difosa.

Diu la tradició que aquest dolmen era lloc de trobada de les bruixes de la costa. Els pescadors del Maresme creien que les bruixes s'aplegaven al seu entorn, on havien de donar compte de la seva conducta bruixesca. La que no havia fet prou malifetes era penjada de la pedra superior del dolmen, que fa forca. Perquè els no-iniciats no poguessin veure el sacrifici, les bruixes desencadenaven una gran venteguera en totes direccions. (Per a més informació, visiteu l'exposició permanent "El dolmen de Pedra Gentil" al carrer de l'Església, 13, de Vallgorguina.)

Des del dolmen es veu, cap a l'Oest, sorgint sobre les capçades del bosc, el campanar de l'església de Santa Eulàlia de Tapioles.

Ascendint per la pista ampla en direcció al santuari del Corredor, a pocs metres, un camí a la dreta ens mena, en uns cinc minuts, a l'església enrunada de Santa Eulàlia de Tapioles, documentada des del 878. D'origen romànic, la capella va ser arruïnada el 1373 i reconstruïda en època barroca.

Reprenem la pista principal i pugem enmig d'alzines, alzines sureres, pins i roures, fins a arribar al pla dominat pel mas de Can Pradell.

Can Pradell de la Serra. Tram 660 m 19 min

Can Pradell de la Serra, d'estil senyorial, va ser construït amb façana esgrafiada i una elegant galeria d'arcades durant el segle XIX. Malgrat el seu estat d'abandonament, cal destacar, a més de la casa, la font i la magnífica pallissa, construïda el 1842, que té al davant l'era i conserva part del sardinell que l'envoltava.

Vora la pista sobresurt un plàtan majestuós, punt de referència dels coneixedors d'aquest territori.

Deixem Can Pradell i seguim per la pista que duu al Santuari del Corredor. A pocs metres, prenem a l'esquerra un caminoi que entre volts i revolts planeja suaument cap a llevant.

El bosc de la Puig. Tram 380 m 15 min

Com a bona part del terme de Vallgorguina, aquí es pot observar l'existència d'un bosc mixt on es barregen espècies quercínies (alzina, surera, roure) i pins, amb predomi d'uns o altres segons l'orientació i el grau d'intervenció humana.

En aquesta part de la serra del Corredor, així com en el veí Montnegre, destaca l'abundància d'uns boscos força originals i d'elevat interès paisatgístic i ecològic: les suredes. L'alzina surera creix bé sobre sòls sorrencs pobres en nutrients. És el cas del sauló (sorra granítica) que trobem en aquestes muntanyes. Afavorida des dels segles XVIII i XIX per la indústria del suro i el desenvolupament de la vinya, la seva explotació s'ha mantingut fins als nostres dies.

Juntament amb l'alzina surera, a les zones més ombrívoles abunden les alzines i els roures, mentre els vessants més assolellats són preferits pels pins pinyers. Al seu voltant es desenvolupa un sotabosc dens i variat. Així, tenim un estrat arbustiu alt format per espècies com el bruc boal i l'arboç, arbusts més baixos com la gòdua, l'argelaga negra, les estepes, la roja i el galzeran. Nombroses lianes com el lligabosc, l'arítjol, l'heura o l'esbarzer donen al bosc un aspecte selvàtic.

El camí continua per l'obaga ombrívola fins que, després d'una sèrie de revolts, s'obre a la llum. Resseguim la carena i, quan el camí tomba a la dreta, veiem la masia de Can Clarens.

La solella de Can Clarens. Tram 1040 m 22 min

La masia de Can Clarens, situada al bell mig d'un petit replà de la solella del mateix nom, data del 1776 i, d'aleshores ençà, el seu ús agrícola s'ha vist desplaçat per altres com el residencial. Actualment, és un centre d'educació ambiental i casa de colònies.

Aquest indret ofereix esplèndides panoràmiques del Montnegre de Ponent (767 m) cap a l'Oest i de la serra de les Mules (532 m) a l'Est.

La foscor dominant dels alzinars s'enriqueix amb una variada gamma de tonalitats que fan d'aquest paisatge un mosaic de colors boscans: brunencs de les alzines sureres, blavencs de les clapes de pinastres, verd viu dels pins pinyers, groguencs d'arbres de ribera… En la llunyania, harmònicament disposades, es poden apreciar algunes masies envoltades de camps.

Deixem Can Clarens pel camí carreter que creua les feixes i enfila la baixada entre alzines sureres i pins pinyers. En un ràpid descens, ens trobem davant del pont de la riera de Can Vilar, que travessem per retornar al nucli de Vallgorguina.

Allotjaments
Allotjament rural independent Can Plana: tel. 938 679 229
Casa de Colònies Can Clarens: tel. 938 679 195
La Lluna de Can Castellar: tel. 600 060 060

Equipaments d'educació ambiental
Can Clarens. Centre d'Iniciació a l'Educació Ambiental: tel. 938 679 195
Can Plana. Aula d'Entorn Rural: tel. 938 679 229
La Lluna de Can Castellar: tel. 600 060 060

Restaurants
Ca la Lola: tel. 938 679 006
Can Colomeró: tel. 937 951 526
Can Pradell: tel. 660 009 884
Can Puigdemir: tel. 938 679 382
Can Virgili: tel. 938 679 282
Casa de Menjars Galera 511: tel. 938 679 073
Casal del Poble: tel. 938 679 090
El Xeremell: tel. 938 679 256
La Guina: tel. 938 679 117
La Masia: tel. 937 440 007
Racó de Cal Serrador: tel. 938 679 366
Tasca i Vins: tel. 937 440 007

Bibliografia
Garcia Pey, E. (1999). Vallgorguina. Recull de noms antics i moderns.
López, J. (1989). Les bruixes de Vallgorguina i el dolmen de Pedra Gentil.
Luna G. (2006).Parc del Montnegre i el Corredor. Guies dels Parcs, 4. Diputació de Barcelona
Mora, J. et al. (1987). Les fonts de Vallgorguina.
Mora, J. i Riera, J. (1991). Els arbres monumentals i d'anomenada de Vallgorguina.
Salicrú, J. (1993). Les feines del camp i del bosc a Vallgorguina.

Cartografia
El Corredor. Ed. Alpina.
El Montnegre. Ed. Alpina.
Mapa-Guia Excursionista del Montnegre i el Corredor 1:25000. Ed.Alpina
Maresme. Mapa Comarcal de Catalunya 1:50000. Institut Cartogràfic de Catalunya.

Transports públics
RENFE. Sant Celoni o Arenys de Mar. Tel. 934 900 202
Transports públics de Catalunya (línia Sant Celoni-Arenys de Mar). Tel. 902 130 014 (Sagalés). Feiners de dilluns a divendres (parada a l'entrada del parc pel pont de Can Pradell).

Equipaments i serveis
A la Oficina del Parc a Vallgorguina al Centre d'Informació de Vallgorguina s'hi poden fer consultes tècniques.

Hi ha una exposició sobre el dolmen de Pedra Gentil, informació del parc, itineraris senyalitzats i venda de publicacions. Visites concertades a l'exposició i al dolmen (tel. 938 679 125).

El dolmen de Pedra Gentil [en format pdf, 839 kB]
[+] més informació